Hi ha una frase d’Hermann Hesse molt adient a aquestes èpoques: “Cal trencar amb el món per crear un món nou”. Tots comencem l'any carregats de nous propòsits, voluntats que esperem que ens facin millors persones, més completes i més interessants. Sense valorar si aquests propòsits són nous (anar al gimnàs deu ser el propòsit més reciclat de la història), hi ha una part de nosaltres que ens diu: “sí, aquest any serà el meu any”. Ara ha arribat el moment del meu zenit, el meu moment estel·lar. Hi ha d’altres que adopten un pessimisme desmesurat i només desitgen partir en dos la humanitat i viure en el buit que es crea enmig. Il·lusos! Com si després del torrons entressin en aquest buit… I per què ho fem? Per quina raó decidim que aquest cop canviarem? Pensant-ho bé, cada dia podria ser un nou inici. En aquest sentit en INVITA som uns privilegiats. La pròpia naturalesa del disseny i la producció d'esdeveniments ens permeten viure aquesta renovació contínua. Busquem la sorpresa, l'efecte wow que generi d’aquest instant un moment memorable. No obstant això, en l'àmbit personal busquem una justificació externa per fer mudança. Necessitem que es renovi el calendari, que arribi gener amb la seva pàgina en...

Hi ha una gran diferència entre viatjar i ser un turista. La que separa l’experiència de la mera compra. La que es fa evident entre els que compren souvenirs d’un euro i els que es deixen perdre per carreteres secundàries. La que antagonitza un passeig per la costa da morte i les xibeques sota el sol. Sempre hi haurà qui gaudeixi d’aglomeracions que pudin a after sun, i sempre hi haurà qui en fugi. Sempre hi ha hagut viatgers i sempre hi ha hagut turistes. Però ara viatgem més i, francament, podríem fer-ho molt millor.   Et donem 11 consells perquè quan viatgis, ho facis de veritat   Prova el menjar del carrer No només és més barat, si no que també s’assembla més al que menja la gent entre la que passaràs uns dies; els llocs que regenta la mateixa iaia des de fa trenta anys, i que no surten a les guies!   Fes alguna cosa que no pugis explicar als pares Conviu amb desconeguts, posa a prova l’estómac, canta a totes les festes majors, salta del pont més alt. Viu una mica.   No ho planegis absolutament tot Està bé tenir plans B, però fes-te un favor i atreveix-te amb els plans A i ja decidiràs sobre...

Si els que treballem al món dels esdeveniments tinguéssim una memòria perfecta, ens tornaríem completament bojos.   Per què? Perquè veiem moltes, moltes cares. Donem acreditacions a centenars de persones, atenem a desenes de ponents i coordinem a uns quants proveïdors que alhora gestionen bastants treballadors. Hostesses, tècnics de so, tècnics audiovisuals, personal de seguretat, muntadors i un llarg etcètera.   Algunes cares les recordem. D'altres no gaire. Altres no del tot. Uns ulls, un nas o un mentó molt pronunciat. De vegades veiem algú al carrer i ens sona, però no sabem ben bé de què.   - Aquest no era el que va parlar al congrés de febrer? - Vols dir? - No sé, però si no ho és si assembla molt.   Suposo que són inconvenients propis a l'ofici. Però no us preocupeu. Si ens feu riure (o somriure) ens en recordarem de vosaltres. Això és segur. Hi ha coses que no es poden evitar en un esdeveniment. Sobretot si és llarg i complicat. Acabes creant un vincle especial amb la gent amb la qual has treballat, generalment perquè passes un munt d'hores amb ells. També et fas a l'espai i acabes per sentir-te com a casa. Hi ha qui, l'endemà de l'esdeveniment condueix per defecte al mateix auditori on...

Jo, que m’he casat dues vegades, sé el què significa preparar un dia com aquest: el lloc adient, les flors, el fotògraf, la música, la decoració, llistes infinites de convidats (tothom opinant quan qui es casa ets tu ;-))…moltíssimes coses per tal que tot surti a la perfecció. I és que… com tots diuen… només et cases un cop! Quin dia tan emocionant, veritat?   Què em dieu dels clàssics casaments que comencen amb un “tots de blanc a la platja” i acaben en un hotel… I dels casaments que comencen amb taules i estovalles de quadres i finalment s’assemblen més a la de Lady Di…   …i és que mai saps com serà el teu gran dia fins que no ho poses en marxa. Per damunt de tot, tot i que mai saps si només ho faràs un cop, aquest cop és el bo, és el que compta, el demà no existeix i ara has d’organitzar el casament dels teus somnis.   Perquè el teu somni és ara. El teu somni sou vosaltres.   I està clar que si et casessis “conra” tu mateix, tot seria més fácil. Però què és la vida en comú sinó un infinit “posar-se d’acord”. Doncs això, que comenci l’espectable i, sobretot, visca...

De fa un temps, Xile ha estat la nostra segona casa.   Qualsevol excusa és bona per a sobrevolar l'Atlàntic i creuar els Andes, durant aquella última hora abans d'aterrar a la terra de Neruda, de la corrent de Humboldt, i del pisco sour: Santiago de Chile. Una terra que atrapa, que sorprèn, que tremola i fa tremolar.   Insistim en dir que viatgem per feina i és que, tot i que haguem conegut els llocs més amagats i haguem passat alguns dels millors moments de la nostra vida a Xile, hem aprofitat per seguir creixent.   Hem conegut a gent (hem begut amb ells), ens hem acostat a les seves empreses (hem compartit bones pràctiques), hem establert una relació fraternal amb la nostra agència a Xile (Agencia Click i Invita Chile creixent junts) i sobretot, hem aconseguit que confiin en nosaltres. Com alguns deveu recordar, que confiin en nosaltres és allò més important, és Invita.   I és que viatjar i treballar no ha de ser contradictori. En ambdós casos hauriem de descobrir, aprendre, conèixer, marcar-nos objectius i arribar-hi, relacionar-nos i créixer, i, sobretot, emocionar-nos.   Perque, en realitat, tot és possible si vas allà on et guia el cor....