07 abr. El guardià dels esdeveniments
Si els que treballem al món dels esdeveniments tinguéssim una memòria perfecta, ens tornaríem completament bojos.
Per què?
Perquè veiem moltes, moltes cares.
Donem acreditacions a centenars de persones, atenem a desenes de ponents i coordinem a uns quants proveïdors que alhora gestionen bastants treballadors. Hostesses, tècnics de so, tècnics audiovisuals, personal de seguretat, muntadors i un llarg etcètera.
Algunes cares les recordem. D’altres no gaire. Altres no del tot. Uns ulls, un nas o un mentó molt pronunciat. De vegades veiem algú al carrer i ens sona, però no sabem ben bé de què.
– Aquest no era el que va parlar al congrés de febrer?
– Vols dir?
– No sé, però si no ho és si assembla molt.
Suposo que són inconvenients propis a l’ofici. Però no us preocupeu. Si ens feu riure (o somriure) ens en recordarem de vosaltres. Això és segur.
Hi ha coses que no es poden evitar en un esdeveniment. Sobretot si és llarg i complicat. Acabes creant un vincle especial amb la gent amb la qual has treballat, generalment perquè passes un munt d’hores amb ells. També et fas a l’espai i acabes per sentir-te com a casa. Hi ha qui, l’endemà de l’esdeveniment condueix per defecte al mateix auditori on ahir et donava el bon dia.
Cada esdeveniment és únic, irrepetible. Amb les seves petites anècdotes i els seus grans moments. Res és generalitzable. Tanmateix, en tots, TOTS els esdeveniments, hi ha una sèrie de personatges que sempre hi són.
Aquell que arreplega amb tots els cafès, el despistat que es deixa el mòbil o l’iPad, el que t’explica la seva vida encara que l´acabis de conèixer, el que es puja a l’escenari al mes pur estil Steve Jobs. I després està aquell al que nosaltres més temem:
El que no marxa mai.
De debò, aquest tipus no vol tornar a casa. No hi ha llums, no queda ni una miserable ametlla. Estem nosaltres, l’hostessa amb la seva jaqueta en mà i ell.
A què està esperant?
Tal vegada sigui un nostàlgic. Algú amb ganes de que les coses perdurin una mica més en aquesta època on tot dura tan poc. Algú que intenta que el temps passi una mica més lent. Que freni el tren. Que gaudim de les coses amb consciència.
Com una mena de guardià dels esdeveniments.