05 des. Tempus Fugit
l temps ha de ser el culpable més famós. Quantes vegades li toca a ell rebre els cops que no mereix? Segur que en l’última setmana heu sentit més d’una vegada algun dels mantras-excusa més famosos: “Hagués anat però no em va donar temps”, “M’encantaria anar però no arribo”, “Volia venir però se’m va tirar el temps damunt”.
Tot mentida. Bé, tot tot no, però la majoria de les vegades l’hi atribuïm al temps quan en veritat és culpa de la mala organització, de la falta d’energia o simplement de la pura mandra. Igual que l’esport crida a l’esport i és més fàcil fer rendir millor com més entrenes, la gestió del temps es pràctica. Si t’acostumes a aprofitar el temps, és molt més fàcil treure-li tot el partit al teu dia. Si arrossegues les hores, cada vegada t’arrossegaran més a tu.
És una mica com aquesta famosa llegenda del poble Cherokee:
Un vell indi estava parlant amb el seu nét i li deia: “Em sento com si tingués dos llops barallant en el meu cor. Un dels dos és un llop enfadat, violent i venjador. L’altre està ple d’amor i compassió.”
El nét va preguntar: “Avi, digues-me quin dels dos llops guanyarà la baralla en el teu cor?”
L’avi va contestar: “Aquell que jo alimenti”
Així que ja saps, sempre que et convidin a un esdeveniment digues que sí. Vés-hi. Descobreix. En algun estarem nosaltres i t’asseguro, que si et ve de gust, tindrem temps per parlar una estoneta.